I, com a últim concepte important aquí tractat relacionat amb l’existència de La Balena, està el sensocentrisme, plantejament ètic que afirma que tot ésser sintient que posseeix un sistema nerviós mereix respecte moral perquè, la capacitat de sentir o sintiència, obre pas a la consciència que permet experimentar sensacions positives o negatives, emocions, sentiments i desenvolupar interessos propis com drets, desitjos o necessitats, significant que aquests interessos de l’individu han de ser contemplats igualitàriament amb relació als interessos de tots els altres éssers conscients. La consciència és allò que fa percebre el món i és necessària per opinar, planificar i prendre decisions però, sigui el que sigui la consciència, els altres animals la tenen, experimenten la vida com els animals humans. Són éssers conscients i això implica ser sintients i, d’acord amb la Declaració de Cambridge de 2012 sobre la consciència, tots els mamífers, aus i moltes altres criatures, pops inclosos, tenen un sistema nerviós capaç d’experimentar consciencia.

Malgrat les anteriors apreciacions sobre l’antiespecisme, el biocentrisme i el sensocentrisme, i degut a l’antropocentrisme i a l’especisme desenvolupat per els animals humans, es dominà als altres animals fins a tenir un control conscient sobre els mateixos i sobre els seus processos vitals, sotmetent-los i menysvalorant-los tant a nivell físic com psíquic, que va dur al procés de domesticació. A partir d’aquesta transformació domesticadora s’inicià el menyspreu, no només dels altres animals no domesticats, els salvatges, sinó de la naturalesa; també el desarrelament i trencament de la relació animal humà-animal no humà per convertir-se en una vinculació d’amo i esclau on es van invertir els rols, passant de ser individus respectuosos amb la naturalesa a ser els seus possessors i opressors.

A mode de coda, fem referència al Cercle de Consideració fonamentat en un criteri que estableix la diferència entre qui mereix respecte i qui no el mereix. La qüestió indiscutible és que no existeix cap criteri que inclogui dins del cercle a tots els éssers o animals humans i exclogui a tots els animals no humans, donat que hi ha animals humans amb capacitats

intel·lectuals diverses (nadons, individus amb diversitat funcional, ancianes/s, individus amb malalties com l’Alzheimer) i existeixen animals no humans amb una gran capacitat intel·lectual (diferents tipus de simis, porcs, dofins, gossos, etc.). El mateix succeeix amb el llenguatge, amb l’ús d’eines de tota mena, amb el tipus d’interrelacions animals, etc. Per tant, no existeix cap criteri racional que empari a tots els animals humans i a cap no humà, fet que posa de manifest l’escassa objectivitat d’aquells individus que defensen l’especisme.

No ha de sorprendre que l’especisme es trobi tan arrelat en la vida dels individus perquè des de que naixen els ensenyen que els altres animals es troben al món per satisfer les seves necessitats, gustos, plaers, diversions, perversions, capricis. Es cosifica als altres animals sense saber què és el que això amaga i, alhora, aquesta cosificació permet l’explotació absoluta sense, ni tan sols, pensar que són éssers que tenen el mateixos desitjos per viure, per relacionar-se entre sí i amb d’altres espècies i una capacitat de sintiència similar a la dels animals humans. Per tant, l’especisme té conseqüències letals per a bilions d’individus que són privats dels seus drets, de les seves vides i de la seva llibertat per el fet de no haver nascut humans. D’aquí s’explica que l’esquelet de La Balena no hagi tornat mai al mar, que és el seu habitat natural, sinó que s’hagi deixat apartat, emmagatzemat, perquè són ossos d’un animal que, tret d’un ús comercial i/o didàctic que hagin tingut en algun moment passat, en la realitat compartida no tenen cap valor, això és resultat de l’especisme.

Mara Martínez Morant