Consol Llupià
La Balena del Prat al Prat / Retorn: Vibraera
Barcelona Producció 2019-2020. Projecte deslocalitzat
El 12 de maig de 1983 –l’any en què va néixer l’artista Consol Llupià– un rorqual comú de dinou metres va aparèixer mort a la platja del Prat de Llobregat (Barcelona). L’esquelet d’aquesta Balena va acabar exposat a l’entrada del Zoo de Barcelona.
L’objectiu del projecte de Llupià La Balena del Prat al Prat / Retorn, que ha constat de diversos capítols diferenciats, ha estat comunicar-se amb la Balena i restituir al malaguanyat mamífer la capacitat per decidir finalment el seu destí. El 12 de maig de 2018, trenta-cinc anys després que trobessin la Balena, Llupià va formular aquesta pregunta en un programa de ràdio local: “Balena, t’agradaria tornar a casa?”.
Al cap de poc, al zoo, es va trencar un fragment de l’esquelet de la Balena. (Més endavant, l’esquelet es va desmuntar, ja que amb el pas dels anys s’havia deteriorat molt i hi havia perill d’esfondrament. Aleshores, els ossos de la Balena es van guardar en un magatzem.) Llupià va interpretar-ho com un senyal afirmatiu: efectivament, el cetaci volia que les seves restes tornessin al Mediterrani. Així doncs, el novembre de 2018 es van organitzar cerimònies d’agraïment en què van participar algunes de les persones que havien trobat la Balena, a més d'alumnes d'un centre d'educació especial a El Prat de Llobregat.
Des d’aleshores, el projecte de Llupià ha continuat suscitant converses intergeneracionals –que han abastat diversos sectors professionals– amb la finalitat de celebrar la diversitat física i racial, i també ha motivat un diàleg no jeràrquic entre espècies. Fins avui, Llupià ha treballat amb organitzacions de la comunitat local, així com amb institucions internacionals i xarxes d’especialistes, com ara biòlegs marins, submarinistes, experts en la cognició dels cetacis, assessors ambientals i legals, artistes i canalitzadores energètiques. Totes plegades han treballat braç a braç per intentar dissenyar un pla de dues línies (que aborda aspectes pràctics i sobrenaturals a la vegada) per tornar la Balena a casa seva d’una manera segura. Per tornar al mar el que és del mar.
El 2019 Llupià va produir el curtmetratge Germana mamífera, que es va projectar a L’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona. Posteriorment, aquell mateix any, va presentar el seu projecte artístic davant la comunitat científica durant la Conferència Mundial de Mamífers Marins, que es va celebrar a Barcelona.
La proposta de Llupià per a Barcelona Producció consistia a dur a terme finalment l’acte de restitució pròpiament dit el 12 de maig de 2020, coincidint amb l’aniversari de l’encallament de la Balena. El que va seguir ha implicat un esforç col·lectiu i coordinat per negociar un acord amb les autoritats del zoo i superar els obstacles tècnics i logístics que comporta una acció d’aquest tipus. Tanmateix, davant el panorama poc encoratjador perquè puguin dur-se a terme esdeveniments socials durant els propers mesos a causa de la pandèmia de la COVID-19, Llupià va decidir adaptar el seu projecte. L’aturada forçada de l’activitat econòmica ha fet possible una mena de pausa en el que sembla el col·lapse inexorable dels sistemes ecològics –una suspensió dels sistemes capitalistes que ha reactivat fluxos orgànics que havien estat suprimits i ha provocat, en paraules de l’artista, una “reavaluació de tots els aspectes de la vida, la materialitat i els conflictes interns i externs, que ara queden reflectits col·lectivament en una sèrie de vibracions diferents de les que estem acostumats a experimentar”. Ara Llupià es pregunta de quina manera, en aquest nou món en què imperen el distanciament social i la por, podem reconèixer estils de vida ancestrals, tornar-hi i reactivar-los, així com connectar-nos a xarxes diferents i cada vegada més multisensorials.
El 22 de maig de 2020, durant la temporada migratòria de les Balenes per la costa mediterrània i coincidint amb una Lluna Nova, Llupià convidarà els seus col·laboradors a participar amb ella en “una rebel·lió energètica, una crida a una acció immaterial col·lectiva”, en paraules seves. Sota el títol de Vibraera, el capítol actual del projecte s’ha concebut com un diàleg de comunicació simbòlica entre els humans i les Balenes. Consistirà en una trobada energètica global amb l’objectiu d’activar la capacitat vibracional dels humans per generar connexions entre espècies.[1] Amb Vibraera, Llupià confia poder revisar els vincles humans amb la naturalesa no humana mitjançant l’activació de forces energètiques, i també combinar consciències i reactivar les capacitats vibracionals que són innates en tots els organismes vius. Per tal de sincronitzar i alinear ressonàncies, se suggereixen quatre principis que guiaran el que serà una forma de connexió col·lectiva: l’Amor, l’Alegria, la Unitat i la Cooperació.[2]
Llupià convida a participar en aquest acte totes les persones que han col·laborat amb ella en el passat i que tan generosament han compartit els seus coneixements i els seus consells al llarg dels anys. Cadascú és lliure de triar el mitjà que vulgui per comunicar amb els cetacis durant la cerimònia, i també la forma de connexió, sempre que se sustenti en els quatre principis. Cada participant decidirà i pensarà com vol materialitzar aquesta comunicació: pot ser a través de la paraula escrita o parlada o bé a través d’imatges, sons o altres mitjans. Posteriorment, aquestes comunicacions es recopilaran al lloc web del projecte (www.vibraera.net). A més, Llupià fa extensiva la seva invitació al públic en general a través de les xarxes socials de La Capella, mitjançant les etiquetes #labalenadelpratalprat i #Vibraera.
– Latitudes
Notes:
[1] Vibraera és una expressió col·loquial utilitzada a la serra de Los Filabres (Almeria) per descriure una situació o una acció que crea una gran quantitat d’energia o que esperona o convida a la participació. A l’artista li agrada el fet que, si separem els components del mot –vibra i era– i n’alterem l’ordre, el significat també pot ser “era de vibracions”.
[2] Els quatre principis de la consciència dels cetacis, segons Kai i Ornai, 2020: https://quantumholoforms.com/kai/conciencia-cetacea/.
Biografia
Consol Llupià (Barcelona, 1983) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (2001-2006) i va obtenir una beca Erasmus per estudiar a l’Acadèmia Nacional d’Arts de Sofia (Bulgària) el 2006. Entre el 2015 i el 2017, Llupià va dur a terme el projecte Performance oficial a l’empara del Centro de Arte Contemporáneo Wifredo Lam de l’Havana (Cuba). Durant el 2016 va desenvolupar la mediació artística per al cicle Xarxa Zande al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona, i entre el 2007 i el 2017 va organitzar Campo de desconcentración polivalente, un projecte artístic multidisciplinari col·lectiu i autogestionat a Alcóntar (Almeria).
Consol Llupià
La Ballena de El Prat a El Prat / Retorno: Vibraera
Barcelona Producció 2019-2020. Proyecto deslocalizado
El 12 de mayo de 1983 –el año en que nació la artista Consol Llupià– un rorcual común de diecinueve metros apareció muerto en la playa de El Prat de Llobregat (Barcelona). El esqueleto de la Ballena acabó expuesto en la entrada del Zoo de Barcelona.
El objetivo del proyecto de Llupià La Ballena de El Prat en El Prat / Retorno, que ha comprendido varios capítulos diferenciados, ha sido comunicarse con la Ballena y restituir al desdichado mamífero la capacidad para decidir finalmente su propio destino. El 12 de mayo de 2018, treinta y cinco años después del hallazgo de la Ballena, Llupià formuló esta pregunta en un programa de radio local: “Ballena, ¿te gustaría volver a casa?”.
Poco después, en el zoo, se rompió un fragmento del esqueleto de la Ballena. (Posteriormente, el esqueleto se desmontó debido al severo deterioro que había sufrido a lo largo de los años y el peligro de derrumbe que ello suponía. Los huesos se depositaron en un almacén.) Llupià lo interpretó como una señal afirmativa del deseo del cetáceo de que sus restos fueran devueltos al Mediterráneo. Así pues, en noviembre de 2018 se organizaron ceremonias de agradecimiento en las que participaron algunas de las personas que habían encontrado la Ballena y colaboraron estudiantes de un centro de educación especial de El Prat de Llobregat.
Desde entonces, el proyecto de Llupià ha seguido suscitando conversaciones intergeneracionales –que han abarcado varios sectores profesionales– con el fin de celebrar la diversidad física y racial, al tiempo que ha motivado un diálogo no jerárquico entre especies. Hasta la fecha, Llupià ha trabajado con organizaciones de la comunidad local, así como con instituciones internacionales y redes de especialistas, entre los que encontramos biólogos marinos, submarinistas, expertos en la cognición de los cetáceos, asesores ambientales y legales, artistas y canalizadoras energéticas. Todes elles han trabajado codo con codo para tratar de diseñar un plan de dos líneas (que aborde tanto aspectos prácticos como del plano sobrenatural) para devolver la Ballena a su casa de una forma segura. Para devolver al mar lo que pertenece al mar.
En 2019 Llupià realizó el cortometraje Hermana mamífera, que se proyectó en L’Alternativa, Festival de Cine Independiente de Barcelona. Posteriormente en ese mismo año, presentó su proyecto artístico ante la comunidad científica durante la Conferencia Mundial de Mamíferos Marinos, que se celebró en Barcelona.
La propuesta de Llupià para Barcelona Producció consistía en llevar a cabo finalmente el acto de restitución en sí el día 12 de mayo de 2020, coincidiendo con el aniversario del embarrancamiento de la Ballena. Lo que siguió ha implicado un esfuerzo colectivo y coordinado para negociar un acuerdo con las autoridades del zoo y superar los obstáculos técnicos y logísticos que conlleva una acción de ese tipo. Sin embargo, ante el sombrío panorama creado por la pandemia de la COVID-19, que pone seriamente en duda que puedan celebrarse acontecimientos sociales durante los próximos meses, Llupià decidió adaptar su proyecto. La interrupción forzosa de la actividad económica ha hecho posible una especie de pausa en lo que parece el colapso inexorable de los sistemas ecológicos –una suspensión de los sistemas capitalistas que ha reactivado flujos orgánicos que habían sido suprimidos y ha provocado, en palabras de la artista, “una reevaluación de todos los aspectos de la vida, la materialidad y los conflictos internos y externos, que ahora se ven reflejados colectivamente en una serie de vibraciones diferentes a las que normalmente experimentamos”. Ahora Llupià se pregunta de qué forma, en el nuevo mundo actual, en el que imperan el distanciamiento social y el miedo, podemos reconocer estilos de vida ancestrales, volver a ellos y reactivarlos, así como conectarnos a redes diferentes y cada vez más multisensoriales.
El 22 de mayo de 2020, durante la temporada migratoria de las Ballenas por la costa del Mediterráneo y coincidiendo con Luna Nueva, Llupià invitará a sus colaboradores a unirse a ella en “una rebelión energética, un llamamiento a una acción inmaterial colectiva”, según lo ha descrito. Bajo el título de Vibraera, el capítulo actual del proyecto se ha concebido como un diálogo de comunicación simbólica entre los humanos y las Ballenas. Consistirá en un encuentro energético global con el objetivo de activar la capacidad vibracional de los humanos para generar conexiones entre especies.[1] Con Vibraera, Llupià confía en poder revisar los vínculos humanos con la naturaleza no humana mediante la activación de fuerzas energéticas, así como combinar consciencias y reactivar las capacidades vibracionales que resultan innatas en todos los organismos vivos. A fin de sincronizar y alinear resonancias, se sugieren cuatro principios para guiar lo que será una forma de conexión colectiva: el Amor, la Alegría, la Unidad y la Cooperación.[2]
Llupià invita a participar en este acto a todas las personas que han colaborado con ella en el pasado y que tan generosamente han compartido sus conocimientos y consejos a lo largo de los años. Cada cual podrá elegir el medio que desee para comunicarse con los cetáceos durante la ceremonia, así como la forma de conexión, siempre que se sustente en los cuatro principios. Cada participante decidirá y pensará cómo materializar la comunicación, ya sea a través de la palabra escrita o hablada o bien a través de imágenes, sonidos u otros medios. Posteriormente, todas estas comunicaciones se recopilarán en el sitio web del proyecto (www.vibraera.net). Además, Llupià hace extensiva su invitación al público en general a través de las redes sociales de La Capella, mediante las etiquetas #labalenadelpratalprat y #Vibraera.
– Latitudes
Notas:
[1] Vibraera es una expresión coloquial usada en la sierra de los Filabres (Almería) para describir una situación o acción que crea una gran cantidad de energía o que invita o alienta a la participación. A la artista le gusta el hecho de que, al separar los componentes del vocablo –vibra y era– y alterar su orden, surge otro posible significado: “era de vibraciones”.
[2] Los cuatro principios de la consciencia de los cetáceos, según Kai y Ornai, 2020: https://quantumholoforms.com/kai/conciencia-cetacea/.
Biografía
Consol Llupià (Barcelona, 1983) es licenciada en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona (2001-2006) y obtuvo una beca Erasmus para estudiar en la Academia Nacional de Artes de Sofía (Bulgaria) en 2006. Entre 2015 y 2017, Llupià realizó el proyecto Performance oficial al amparo del Centro de Arte Contemporáneo Wifredo Lam de La Habana (Cuba). En 2016, desarrolló la mediación artística para el ciclo Red Zande en el Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona, y entre 2007 y 2017 organizó Campo de desconcentración polivalente, un proyecto artístico multidisciplinar colectivo y autogestionado en Alcóntar (Almería).
Consol Llupià
The El Prat Whale to El Prat / Return: Vibraera
Barcelona Producció 2019-2020. Off-site Project
On 12 May 1983 – the year the artist Consol Llupià was born – a 19-metre-long Common Rorqual washed up on the beach of El Prat de Llobregat, Barcelona. This Whale’s skeleton ended up as an outdoor display at Barcelona Zoo.
Llupià’s project The El Prat Whale to El Prat / Return has encompassed several different chapters with the aim of communicating with the Whale and giving agency back to the unfortunate mammal to now decide its own destiny. On 12 May 2018, 35 years after the Whale was discovered, Llupià posed a question on a local radio programme: “Whale, would you like to return home?”
Soon after, at the Zoo, a piece of the Whale’s skeleton broke off. (Having badly deteriorated over the years, the bones were later dismantled to prevent their imminent collapse, and put in storage.) Llupià interpreted this as an affirmative sign of the cetacean’s wish to have its remains returned to the Mediterranean, and ceremonies of thanks were convened in November 2018 involving several of the local people who first found the Whale, in collaboration with students from a school for special educational needs in El Prat.
Llupià’s project has since continued to spark intergenerational conversations spanning diverse professional sectors to celebrate physical and racial diversity, and triggered interspecies and non-hierarchical dialogue. Llupià has to date worked with local community organisations, as well as international institutions, specialist networks including marine biologists, scuba divers, experts in cetacean cognition, environmental and legal advisors, artists and energetic channelers. All have been working together to try to devise a two-fold plan (at once pragmatic and psychic) – to safely return the Whale home. To return to the sea what belongs in the sea.
In 2019 Llupià produced the short film Sister Mammal, which was screened at the Barcelona Independent Film Festival, L’Alternativa. Later the same year she presented her artistic project to the scientific community during the World Marine Mammal Conference in Barcelona.
Llupià’s proposal for Barcelona Producció was to finally carry out the act of restitution itself on the 12 May 2020 anniversary of the Whale’s stranding. What followed has involved a concerted collective effort to broker an agreement with the Zoo authorities and to overcome the technical and logistical hurdles involved. Yet with the COVID-19 pandemic casting a long shadow over all forms of social gathering in the forthcoming months, Llupià decided to adapt her project. The forced pause of economic activities has created a hiatus in what seems like the inexorable collapse of ecological systems – a suspension of capitalist systems that has reactivated once suppressed organic flows and provoked, in the words of the artist, a “re-evaluation of all aspects of life, materiality and internal and external conflicts, which are now collectively reflected in a different set of vibrations to what we usually experience”. Llupià now wonders how, in a new world of social distancing and fear, we can recognise, return to and reactivate ancestral modes of being, and connect to diverse and increasingly multi-sensorial networks.
On 22 May 2020, during the migratory season of Whales around the Mediterranean coast and coinciding with a new moon, Llupià invites collaborators to join her in “an energetic rebellion, a call for a collective immaterial action”, as she has described it. Under the title Vibraera, this unfolding chapter is conceived as a symbolic communicative dialogue between humans and Whales. It will consist of an energetic global gathering intended to activate the vibrational capacity of humans to generate interspecies connections.[1] With Vibraera, Llupià hopes to revise human ties with non-human nature by activating energetic forces, to blend consciousness and to reactivate the vibrational capacities innate in all living organisms. In order to synchronise and align resonances, four principles are suggested in order to guide what will be a form of communal summoning: Love, Joy, Unity and Co-operation.[2]
Llupià is extending an invitation to participate to all her past collaborators who have so generously shared their knowledge and guidance over the years. Each is free to choose a means of ceremonial cetacean connection, and a way of calling up, acknowledging or addressing the four principles. Each participant chooses and conceives how to materialise this, whether through spoken or written words or as images, sounds or other media. These communications will then be gathered on the project’s website (https://vibraera.net/). In addition, Llupià extends and distributes this invitation to the wider public through La Capella’s social networks via the hashtags #labalenadelpratalprat and #Vibraera.
– Latitudes
Footnotes:
[1] Vibraera is a slang expression used in the Sierra de los Filabres, Almería, to describe a situation or action that results in high energy or that entices or invites someone to participate. The artist likes the fact that by breaking and reversing the words vibra and era, it might also mean an “Age of vibrations”.
[2] The four principles of the cetacean consciousness according toKai and Ornai, 2020. https://quantumholoforms.com/kai/conciencia-cetacea/
Biography
Consol Llupià (Barcelona, 1983) graduated in Fine Arts at the Universitat de Barcelona (2001-2006) and joined the Erasmus Programme at the National Academy of Arts in Sofia, Bulgaria (2006). Between 2015 and 2017 Llupià produced the project Performance oficial under the auspices of the Centro de Arte Contemporáneo Wifredo Lam in Havana, Cuba. Throughout 2016 she mediated the curatorial season Xarxa Zande at the Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona, and between 2007 and 2017 she organised Campo de desconcentración polivalente, a multidisciplinary, collective and self-organised art project in Alcóntar, Almeria.
Projecte de Consol Llupià produït amb el suport de Barcelona Producció 2019-2020. La Capella, Institut de Cultura de Barcelona.
Disseny web Jose Begega
.
CAT
Les obres de cada autor/a/e compartits en aquest lloc web pertanyen als autors/es de les mateixes i no poden ser utilitzats, només sempre que se citi la seva autoria i la font (aquesta web).
CAST
Las obras de cada autor/a compartidos en este sitio web pertenecen a los autores/as de las mismas y no pueden ser utilizados, solo siempre que se cite su autoría y la fuente (esta web).
ENG
The works of each author shared on this website belong to their authors and cannot be used, only as long as their authorship and source are cited (on this website).